En un tram de pujada d’una mitja marató, un atleta comença a avançar altres corredors que el miren atònits mentre esbufeguen perquè no entenen com és possible que ho faci com si res.
Podríem pensar que aquest atleta és un suïcida o que ens el trobarem més endavant, demanant l’hora, però també és molt probable que tingui les pendents molt entrenades i per això es pugui permetre el luxe de fer coses com avançar en trams amb desnivell positiu.
LES PENDENTS COSTEN… PERÒ LES PENDENTS S’ENTRENEN
Sempre s’ha dit allò que les pendents costen, de fet és un petit taló d’Aquil·les o un handicap per a molts corredors, cert que si no les prepares se’t poden fer eternes i no veure’n el final.
Però hi ha bones notícies, les pendents es poden entrenar de manera que, en el moment en què t’hi trobis a una cursa, les puguis afrontar d’una altra manera com ho fas ara.
Hi ha dos aspectes a treballar en aquest sentit: un és el físic i l’altre el psicològic.
A nivell físic, les pendents es poden entrenar en forma de sèries o repeticions, és possiblement la millor solució.
Sèries curtes, amb pendents més o menys pronunciades, consistents a córrer el més ràpid possible pendent amunt, i després a trot de recuperació pendent avall.
Una altra fórmula és triar recorreguts amb pendents pronunciades en entrenaments consistents en carrera contínua, i ser molt conscient que és necessari no parar quan es corre en pendent, encara que s’hagi d’anar més lent del que és habitual.
I per descomptat, si vols millorar molt el teu rendiment i el teu VO2, els entrenaments en altitud són molt recomanables, tria una muntanya i endavant…
Aquest tipus d’entrenaments es poden realitzar un cop a la setmana o dos, si estàs preparant alguna prova que serà exigent en aquest sentit.
AFRONTAR MENTALMENT L’ENTRENAMENT DE PENDENTS
Alguns pensem que la ment ho és tot, que si estàs ben preparat però el cap no funciona com hauria, tard o d’hora et pot trair.
Quan visualitzes una pendent tens dues opcions, pensar què dimonis faig aquí, buf això no s’acaba, quin patiment, para què estàs fent?
O l’opció que jo anomeno afectuosament control mental nivell Déu i que bàsicament consisteix a pensar que estàs a tope sempre, encara que sembli una gosadia, i omplir-te de missatges del tipus «això ja ho he entrenat», «tinc un parell d’ovaris o de collons o de nassos i ho demostraré ara mateix».
Personalment, faig servir una tècnica que és la de convertir un moment de debilitat en una fortalesa, no és fàcil, m’han costat els meus anys de desenganys respecte a això, però en lloc de creure que flaquejaràs, penses que pots fer una cosa èpica i simplement acabes fent-la perquè t’hi vas autoconvencent amb el temps.
I sí, en les darreres curses que he fet, m’he dedicat a avançar corredors en les pendents 🙂 i a més a més a la foto amb un somriure… encara que òbviament l’esforç era gran, quan la ment està en sintonia, tot sol sortir bé, encara que sigui una bogeria com aquesta.
I us asseguro que jo era dels que veia les pendents com una cosa insalvable… si jo he pogut superar-les i que ja no siguin aquell punt feble, llavors qualsevol pot.
- Pots veure aquest article a: https://guiarunning.com/entrenamiento/como-entrenar-en-cuestas-para-mejorar-tu-rendimiento/
