Fa poc es va publicar una notícia als mitjans sobre els problemes de massificació existents a la pista d’atletisme de la ciutat de València, on entre setmana es trobaven atletes i opositors, fent gairebé impossible la pràctica esportiva adequada.
A Catalunya, la situació varia segons les zones i les hores. No és el mateix una pista d’atletisme a Barcelona, on segurament es té el mateix problema de massificació, que una pista d’atletisme a Tarragona, Valls o Reus. En aquestes ciutats tenim la sort de disposar d’espais on entrenar sense que estiguin plens, i ni tan sols en els moments de més activitat hi ha problemes de saturació.
La convivència entre persones que caminen, els que entrenen fent unes voltes a ritmes suaus, els que fan sèries i els opositors que es preparen per a proves físiques és clau per mantenir l’harmonia a la pista d’atletisme.
Però, per tal que aquesta convivència sigui possible, és necessari comprendre i respectar una sèrie de normes de la pista d’atletisme.
Bàsicament, es tracta de saber, entre d’altres coses, per a què serveix o s’utilitza cadascun dels carrils que componen la pista, així com les distàncies i altres aspectes rellevants.
Aquest coneixement és fonamental per garantir una pràctica esportiva ordenada i respectuosa amb tots els usuaris de la pista.
Els carrils de la pista d’atletisme.
Depén de les instal·lacions de cada club podem trobar pistes d’atletisme que tenen 6 carrils i d’altres poden arribar a tenir fins a 8… però al final l’ús de cada carril està bastant clar:
Carril 1 (interior) Sèries i corredors ràpids
És l’únic dels carrils que fa 400 metres exactes per volta.
Es tracta del carril interior i està destinat a corredors que fan sèries o corren ràpid o bé amb una intensitat considerable, per tant no hauríes d’utilitzar-lo si aniràs a fer carrera contínua lenta o caminar, ja que pots entorpir l’entrenament dels que estan fen un ús correcte.
Carrils 2 i 3 ritme mitjans
Aquests carrils fan 407 i 414 per volta respectivament.
Són els carrils utilitzats per a fer exercicis de tot tipus, escalfaments, tècnica i també pr corredors que entrenen a ritmes mitjans.
Carrils 4 a 6 carrils lents
Aquests carrils fan 421, 428 i 435 metres per volta respectivament.
Si la pista d’atletisme té 6 carrils aquests son els que utilitzaràs si vols correr a ritme constant, carrera contínua, igualment podria servir per opositor que necessiten entrenar sèries llargues.
Podríem dir que quan més lent has d’anar, has d’escollir el carril més exterior possible.
Si has de caminar i la pista té 6 carrils, doncs al 6 és on hauríes de posar-te.
Carrils 7 i 8 caminar i exercicis suaus
Distància de 442 i 449 metres respecticament.
Destinats per caminar o córrer a ritmes molt lents o exercicis de menor intensitat.
Això és per norma general, moltes vegades hi ha cartells informatius als que hem d’estar atents per saber si es poden utilitzar determinats carrils o estan destinats per algun us exclusiu.
Tot i que sembla molt obvi, encara trobem persones que no coneixen aquestes normes i es posen a caminar pel carril 1, constantment rebassats per corredors, el que es realment incòmode per a qui utilitza la pista fent un us correcte.
Normes Bàsiques de Convivència
La resta d’aspectes tenen a veure més en el sentit comú, com ja hem dit s’ha de respectar l’ús correcte de cada carril, emprant el que ens calgui segons l’activitat que realitzarem o la nostra condició física, evitant el carril interior si no hem de portar un cert ritme ràpid o fer sèries per exemple.
Igualment a l’hora d’adelantar a altres usuaris, ho hem de fer per la dreta sempre, intentant no molestar, sobretot vigilar que no tinguem a algun altre darrere al carril de la dreta en el moment de fer-ho.
A l’hora de parar, també hauràs d’anar en compte, no parar de cop enmig de la pista, dirigir-te als carrils exteriors per fer-ho una vegada finalitzis la sessió.
Ser conscient de que no estàs sol a la pista és un altre element important, no pots plantar-te al mig de la pista mirant el mòbil, anant d’un carril a l’altre per exemple.
I tampoc està bé anar escoltant música sense auriculars.
Encara que us pugui semblar increíble, entrenant a la pista d’atletisme m’he trobat amb totes aquestes situacions, normalment m’adapto a les situacions per no discutir, com us deia al principi, al tenir la sort d’entrenar a una pista d’atletisme a unes hores de poca activitat, hi ha espai més que suficient per tothom.
Al final l’important és que tots podem formar part de l’esport i de l’activitat física.
